La particular situació que va experimentar lilla de menorca al llarg del segle xviii (británica entre 1708 i 1756; francesa fins al 1763; novament británica fins a 1781, i espanyola fins a 1798, any en qué tornará a domini británic fins a 1802) va provocar una perenne relació de conflicte entre les autoritats ocupants, especialment les que depenien del govern de londres, de confessió anglicana, i les autoritats religioses menorquines, católiques, subjectes, peró, a lautoritat del bisbe de mallorca, amb seu a palma i, per tant, en una illa que estava sota la sobirania despanya. lautor explica i interpreta aquests conflictes fent una análisi profunda i acurada de prácticament tot el segle xviii (el bisbat de menorca no serigirá fins lany 1795), amb especial referéncia a lestructura de lesglésia menorquina, als conflictes interns i externs, al pensament polític i teológic dels seus principals protagonistes, i a la defensa numantina que els clergues menorquins faran de la immunitat eclesiástica per tant, de lautonomia de lesglésia respecte dels poders de lestat ; autonomia que es veurá particularment contradita quan, després de la conquesta de lilla per las armas catholicas del rey de españa, carles iii imposará a lesglésia menorquina la política regalista que impregna el seu regnat i el del seu fill i successor carles iv.
