La poesia de miquel lluís muntané també a lull i el sextant és tersa, nítida, de pensament intrínsec i to confidencial; de personatges, descripcions i situacions inherents a la seva intimitat, que sinterrelacionen per tal danar construint un emplaçament ètic, un pam de terra on conviuen la vitalitat, el sentiment, lesperança, lexigència, la determinació, la severitat, lalè espiritual i altres valors i compromisos pertanyents al camp del que en podríem dir el cristianisme no dogmàtic. i tot ensems ho fa amb intel·ligència, molta cura i amb reconeixement previ del camí que ha de transcórrer, moltes vegades partint duna situació quotidiana vista o viscuda i amb certa freqüència des dun paisatge que recorda i enumera amb tècnica de descripció naturalista i que detalla amb tota la fidelitat de la qual és capaç la seva memòria ajustadaa un estat anímic. del pròleg de jordi virallonga.
