La poesia de ronsard Ă©s mĂ©s viva que mai. la poesia de ronsard Ă©s, sens dubte, una poesia culta, perĂł va mĂ©s enllĂĄ del culteranisme, pel camĂ de la vida viscuda, del temps i de lamor, els dos grans temes dels sonets que contĂ© aquest llibre. la poesia nha parlat molt, de lamor i del temps, i de diverses maneres. una de les mĂ©s clĂĄssiques i famoses Ă©s la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que no deixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encara Ă©s possible.amiga, abraçam, besam, estreny me encara mĂ©s,i mesclant els alĂ©s, mescalfarĂĄs la vida,fes me petons a mils, tho prego, dolça amiga,incomptable ho vol tot, lamor, i sense lleis.besam, boca bonĂssima, no perdis ni un minut,Âżo esperes ser allĂĄ baix, amb llavi esblaimat,per besar (de plutĂł ja la dona o lamant),quan no tinguis color ni res semblant a tu ara que vius, que em xuclin els teus llavis de rosa:balbuceja, besant me, amb la boca mig closa,mil paraules sense esma, als meus braços morint.jo morirĂ© en els teus, i quan tu reviurĂĄs,jo ressuscitarĂ©; anem aixĂ allĂĄ baix,per curt que sigui el dia, Ă©s millor que la nit.
