La paraula laberint, en sentit figurat, és omnipresent en els mitjans de comunicació que donen compte de lactualitat, on hi troben cada vegada més situacions i temátiques complicades, confuses, inextricables. lany 1979 roland barthes va organitzar el seminari la metáfora del laberint, amb la idea dexplorar la seva preséncia en disciplines molt variades: la mitologia grega, la filosofia, les formes plástiques, la literatura, el cinema, larquitectura i lurbanisme, els jardins, les matemátiques, la psicoanálisi. aquest plantejament és una de les principals fonts dinspiració de laberints. llocs, textos, imatges, films. altres esdeveniments coetanis al seminari de barthes, com la novel·la dumberto eco il nome della rosa (el nom de la rosa), el joc informátic pac man o el film the shining (el resplandor) de stanley kubrick van contribuir poderosament a la popularització del laberint. aquest llibre recull les múltiples facetes daquest auge que ha arribat fins als nostres dies, sense oblidar la história mil·lenária dels laberints arreu del món. laberints presta una especial atenció als laberints com a lloc sigui el laberint de chartres, el dhorta o el de pontevedra i a la preséncia del laberint en la cinematografia contemporánia. els llocs citats són exemples del sentit literal de la paraula laberint, una construcció amb camins entrecreuats que fan difícil orientar se al seu interior, tot i que el seu recorregut té un significat simbólic ben diferent en cada cas. daltra banda, cap altre mitjá com el cine ha estat capaç de restituir artísticament duna forma tan poderosa lexperiéncia del laberint, dentrar hi, de circular pel seu interior, de perdre shi. resoldre el laberint significa explorar lo en la seva totalitat (pierre rosenstiehl)
