La poesia no té qui la llegeixi. hi ha qui lescolta, acompanyada de música, en algunes lletres de cançons. peró sola, sense més suport que el text, és un tipus dobra literária que ha anat perdent el seu públic. més enllá del petit grup de poetes i dels seus amics, és estrany que algú altre compri per gust un llibre de poesia. laura de discurs excepcional que sempre havia tingut sha anat esvaint. aquest llibre convida el lector a redescobrir el génere, sense dissimular les dificultats i els prejudicis que lafecten, peró convençut que la lectura de poesia és una activitat apassionant, sorprenent i divertida.
