La política ha esdevingut en aquest principi de segle un ámbit restringit. segons algunes enquestes, només un 1% de la població pertany a un partit polític i només un 30% declara sentir interés per seguir la política, mentre que la paraula indiferéncia resulta la més adient per reflectir la sensació que provoca entre el 80% dels joves. els propis partits polítics tampoc no donen una resposta acurada a les preocupacions quotidianes quan es deixen guiar per interessos, quan saglutinen acríticament davant un dirigent, o quan assisteixen amb certa desconfiança a la lógica renovació interna. davant aquesta situació lexigéncia evangélica del cristiá té molt a dir: ell, ens diu rigol, está especialment preparat per assumir les lleis internes del poder peró alhora, per saber les criticar i superar, aproximant se així a la realitat humana dels fets. es el cristiá qui, des de les seves fermes creences i el seu compromís cívic, está preparat per tornar a fer de la política una experiéncia comunitária viva. daquesta manera, sobre una base teórica solvent, amb especial atenció al concili vaticá ii i als casos práctics que proporcionen trenta anys dactivitat política exemplar, aquest llibre ens ofereix una lectura amena que dóna respostes a una crisi i una realitat dabsoluta vigéncia.joan rigol i roig (1943) és un home de formació humanística i filosófica. l`any 1976 es va afiliar a unió democrática de catalunya, partit del qual n`ha estat president des del 1987 fins l`any 2000. fou diputat al congrés de diputats els anys 1979 1980. nomenat conseller de treball en la segona legislatura (1980 1984), conseller de cultura en la següent legislatura (1984 1985), diputat al parlament de catalunya en la tercera (1988 1992) i quarta legislatures (1992 1995), a l`inici de la sisena legislatura fou elegit president del parlament de catalunya (1999 2003). designat senador en representació de la generalitat l`any 1993, ocupá la vicepresidéncia primera en la cinquena legislatura (1995 1999). compromés en la vida ciutadana, és membre actiu de diferents patronats de carácter sociocultural (gran teatre del liceu, teatre lliure, fundació olof palme, institut d`humanitats, capella reial de catalunya i instituto universitario ortega y gasset). el seu pensament sociopolític, de profundes arrels d`humanisme cristiá, l`ha donat a conéixer a publicacions com poble i consciéncia nacional (1986) o camins de diáleg (2003), ambdós publicats per edicions 62.
